El sofá verde no pretén ser un llibre súper ventes. El seu públic objectiu són els amants del bàsquet que volen una visió diferent, molt diferent, dels tractats estàndads d’aquest meravellós esport. El món analític està canviant la manera en què comprem, ens comuniquem i ens interrelacionem. Per tant, és d’esperar que també canviï les maneres en què entenem l’esport i, en aquest cas, el bàsquet.

Partint de les metodologies clàssiques d’anàlisi, l’autor avança en el món de l’anàlisi des de la base de la piràmide (obtenció de la dada i tipus d’indicadors) fins al mateix cim (l’elaboració d’un quadre de comandament orientat a la presa de decisions), passant per la presentació dels treballs analítics més ressaltables dels últims anys. L’objectiu no és presentar una única proposta de resultats òptims, sinó obrir la ment al lector perquè sigui ell mateix el que suggereixi les seves pròpies variables, indicadors i, per què no, el seu propi quadre de comandament. El bàsquet és un joc d’equip, en el què acostuma a guanyar el que té millors individualitats. Es busca constantment generar algun tipus d’avantatge en qualsevol disposició tàctica i estratègica per part dels entrenadors per obtenir el millor tir possible o la millor posició per encistellar. El sofá verde pretén que el lector interioritzi la possibilitat de que la millor de les avantatges possibles que pot tenir un equip i la seva direcció tècnica és la de disposar de la millor informació possible i, a ser possible, molt millor que la del seu contrari i rival.